Quadres - Pintures - Instants - micro relats - "poemes"




Avui,
a casa,
prenia un bany
d’aigua, molt calenta, amb sal
per alleugerir el dolor del meu genoll
i
he obert la finestra, als peus de la banyera.

Es veia el cel i el bosc, ple de núvols i boira,
pujant i baixant per la vessant del bosc.
Algun ocell de gran envergadura
d’aquests que sobrevolen aquestes muntanyes
creuava silenciós.
Embolcallat per l’aroma de l’encens i la llum de l’espelma,
el bany callava la meva ment
i
tan sols sentia el present.

Agraïa a l’aigua (como solc fer sempre)
amb paraules dolces i sinceres per netejar-me
per fora i per dins,
per sanar els meus dolors i cansaments,
per relaxar la meva ment i el meu esperit.

He sentit que parlava amb l’aigua...
cóm si estigués viva,
cóm si fos la Presència Total.

He sentit que era un amb el món,
amb la vida,
amb tot.

Ara,
reflexiono i veig que realment
jo estic fet d’aigua,
submergit en el meu bany d’aigua,
immers en la visió de l’aigua.

Aigua en forma de núvols
que es transformen en pluja,
que rega les plantes,
i la terra...
Aigua que nodreix la vida
i que suporta l’experiència de tots els sers, ...
animals
bolets
artistes solitaris
lectores incògnites
ciutats que en el futur seran ruïnes
i conté milers de milions d’emocions
percebudes como si fossin reals...

Tot això, i més,
succeeix en l'aigua.
A dins!!! de l'aigua...

L’aigua està en tot!
És el ser que és un i a l’hora milions d’egos.
L’aigua és, constantment, el residu
i l’essència de la vida.

Es el medi
en el que es plasma la consciència,
els pensaments,
els sentiments,
la espiritualitat...

L’aigua
és la llàgrima expressiva,
la baba que manté la boca humida
per poder parlar.

Si tots som un,
un sol ser,
és en l’aigua que estem units, ...

Si la vida ens estima a tots amb igual intensitat
ho ha de fer cóm ho fa l’aigua
que renta, calma, refresca
a tothom que ho vulgui.
És la que dóna la vida
i que també la treu
amb virulència implacable.

... vida
... mort
... presència
... essència
... consciència.

L’aigua
És la misteriosa base que ens permet ser,
impregnada de la vibració essencial de tot allò que l’envolta.
sense jutjar
ni manipular
simplement s’entrega en un amor incondicional
en un present sense límits.

De fet, tots som aigua
i alguns minerals dissolts.
Minerals quallats
en forma d'éssers insòlits...
com fulles individuades d'un arbre diví.

Som aigua que creu sentir la vida
cóm si estigués en el centre,
aigua que creu sentir la vida
cóm si fos quelcom distint de la resta,
cóm si no fóssim alguna cosa més que un silenci inventat,
vivint sent tan sols aigua
amb una consciència perduda,
en un present oblidat.

Som aigua i en aigua ens convertirem, no en pols.
L’aigua va arribar a la terra en forma de meteors de glaç,
fills del anomenat Big Bang.

Per això, realment,
som un viatger de l’espai
que va arribar sense ser vist per ningú
i va crear el seu ser en aquesta terra
en forma d'oceà
i allà de proteïnes
de cèl•lules
microorganismes
peixos
amfibis
plantes, animals
terrestres i aeris,
i que es reencarna constantment
en un planeta al que, curiosament, anomena Terra.

Per això mentre em banyo,
amb la finestra oberta,
mirant al cel i el bosc, ple de núvols i boira,
estimo l’aigua que som.

Comentarios

Elena Pasima ha dicho que…
Am inteles. Esti catalan. :)

Entradas populares de este blog

Proyecto L-42 La Fonda de Bóixols

quadres fets i desfets...

En el despertar de la presència